Impulsos ventriculars prematurs (Extrasístoles ventriculars) (I)

Els impulsos ventriculars prematurs són complexos QRS prematurs de morfologia ventricular no precedits d'ondes P prematures (no precedits d'ondes P relacionades amb ells).

Malalt de 36 anys amb cardiopatia isquèmica (antecedents d'IAM inferior quan tenia 27 anys). El tercer batec del registre és un IVP aïllat.

Els IVP ocasionen una despolarització ventricular prematura i penetren en la unió AV, encara que no solen arribar a despolaritzar les aurícules. Així el ritme auricular no es modifica.

Quan l'IVP no activa les aurícules, l'impuls sinusal posterior a ell arriba a la unió AV i als ventricles durant els seus períodes refractaris efectius i no es transmet caudalment. La pausa que es produeix es finalitza amb la següent onda P sinusal. Així la pausa compensatòria és complerta (l'interval entre els dos batecs sinusals que engloben l'IVP és el doble de la freqüència sinusal normal).

Malalt de 72 anys amb cardiopatia hipertensiva. El segon batec del registre és un IVP aïllat amb pausa compensatòria complerta.

Petites modificacions s'expliquen per la presència de canvis en la freqüència sinusal.

Malalt de 67 anys amb HTA i insuficiència mitral moderada per prolapse valvular mitral. El cinquè batec del registre és un IVP aïllat amb pausa compensatòria que no és del tot complerta i que pot justificarse per l'augment de la freqüència sinusal que s'evidencia en els 3 últims batecs.

Quan l'IVP activa retrògradament les aurícules, es produeix una despolarització prematura de les mateixes i un reajustament del nòdul sinusal. Així la P sinusal postextrasistòlica tindrà lloc de forma més precoç produint-se una pausa compensatòria incomplerta.

Malalt de 71 anys. Es registra un IVP amb pausa compensatòria incomplerta (l'interval entre els dos batecs sinusals que engloben l'IVP no és el doble de la freqüència sinusal observada, però és superior als altres intervals P-P que són diferents entre si per la presència d'una arítmia sinusal).

Quan l'impuls sinusal coincideix amb l'IVP, pot arribar a la unió AV i als ventricles després que finalitzi el seu període refractari efectiu, podent produir l'activació dels ventricles sense la pausa compensatòria corresponent (a l'IVP). L'IVP estarà interpolat entre dos batecs sinusals. Això es veu més fàcilment quan hi ha una freqüència sinusal baixa i l'IVP és molt precoç.

Dona de 47 anys sense cardiopatia aparent. Presenta IVP interpolats (no hi ha pausa compensatòria) amb fenomen de "R sobre T". A V1 les ondes P postextrasistòliques s'inscriuen al final de l'onda T de l'IVP.
(els intervals "X" d'aquest cas presenten petites variacions; veure més endavant)

L'interval que es troba entre l'IVP i el batec sinusal precedent s'anomena interval d'acoblament. Aquest és habitualment constant quan es tracta d'IVP monomorfes (els intervals d'acoblament es consideren constants si la variació no excedeix els 0.08 seg).

Noia de 29 anys sense cardiopatia estructural (ECO normal). Presenta IVP bigeminada amb interval d'acoblament constant.

A la majoria dels casos, l'interval d'acoblament dels IVP romà constant independentment de qualsevol variació o irregularitat que es produeixi en el ritme bàsic. Per exemple, les arítmies sinusals marcades i la fibril·lació auricular no afecten, per regla general, la constància de l'interval d'acoblament de l'IVP.

Malalt de 79 anys amb HTA. Presenta fibril·lació auricular i IVP bigeminada amb interval d'acoblament constant, que no es veu afectat per la irregularitat (no massa marcada) del ritme de la FA.


(Ritmes ventriculars) anterior ---------- índex ---------- següent (Impulsos ventriculars prematurs II)